<\/p>\n
Marc Granell posa veu po\u00e8tica als dibuixos de Paco Gim\u00e9nez en un volum publicat per Perif\u00e8ric.<\/p>\n
“… G\u00e8neres i t\u00e8cniques. En tots aquells i aquestes es troba a gust el domador que t\u00e9 ben dominada la mat\u00e8ria del seu art. Per\u00f2 el que m\u00e9s sorpr\u00e9n l\u2019espectador atent d\u2019aquest espectacle no \u00e9s ben b\u00e9 la perfecci\u00f3, la nitidesa, la seguretat dels tra\u00e7os, que no seria dif\u00edcil d\u2019assolir for\u00e7a de regle i comp\u00e0s, i m\u00e9s amb els mitjans mec\u00e0nics i electr\u00f2nics de qu\u00e8 hom disposa avui, sin\u00f3 la gr\u00e0cia exacta i alhora natural, la naturalitat graciosa i alhora exacta, o aquella qualitat indefinible feta de perfecci\u00f3 aparentment no buscada; que, lluny de fatigar-nos, com m\u00e9s la contemplem m\u00e9s ens fascina, i que nom\u00e9s trobem de tant en tant en l\u2019art dels genis, i en la naturalesa sempre. Per b\u00e9 que l\u2019art de Paco Gim\u00e9nez no t\u00e9 res a veure amb el naturalisme frustrat que caracteritza en el fons, si b\u00e9 el mirem, tot art na\u00eff; en la seua distorsi\u00f3 del m\u00f3n “real”, en la seua geometria estudiad\u00edssima, fins i tot en les escenes m\u00e9s encisades i fant\u00e0stiques, s\u2019acumula un gran p\u00f2sit de cultura visual, una saviesa heretada de totes les avantguardes que s\u2019han succe\u00eft al llarg del segle vint, des de l\u2019art ‘nouveau’ al ‘cubisme’, des dels ‘fauves’ al ‘pop art’.”…<\/p>\n