Exposición ‘Ovidi Montllor y la canción comprometida’

  • 28 / 04 / 2015
  • News

Otro año más la APIV organiza una estimulante exposición en el marco de la Fira del Llibre de Valencia:

“El próximo 10 de marzo de 2015 se cumplen 20 años de la muerte del cantautor y actor alcoyano Ovidi Montllor: uno de los máximos exponentes de la nueva canción. Ovidi (1942-1995) (…) inició el 1968 su carrera como cantante (…) poniendo música a los textos de grandes autores de la literatura catalana como Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés o Pere Quart, además de escribir sus propias letras.

Bajo el paraguas de Ovidi queremos rendir un homenaje a su figura y, por extensión, a la canción de autor: aquella que imbrica música y literatura, que respeta profundamente su público y que nace del compromiso social, de la necesidad de denuncia, de la solidaridad y el anhelo de un futuro esperanzador. Cantautores de todo el mundo y de todas las épocas como Georges Brassens, Bob Dylan, Paco Ibáñez, Javier Krahe, Atahualpa Yupanqui, Silvio Rodríguez y tantos otros, las canciones de los cuales hemos hecho nuestros y, por qué no admitirlo, canturreamos mientras dibujamos.

Por estas razones, la Asociación Profesional de Ilustradores de Valencia organiza entre sus socios la exposición ‘Ovidi Montllor y la canción comprometida”

APIV
 

Y esta es mi participación acompañando a una emotiva canción con música de Maria del Mar Bonet y letra de Lluís Serrahima (1968), inspirada en un hecho real.

Escuchar audio con letra de la canción (Romance con música popular catalana)
 
 
Què volen aquesta gent? cançó de Maria del Mar Bonet - Paco Giménez, exposició de l'APIV en la Fira del Llibre de Valencia en 2015 'Ovidi Montllor i la cançó compromesa
 
 
Què volen aquesta gent?

De matinada han trucat,
són al replà de l’escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

“El seu fill, que no és aquí?”
“N’és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?”
El fill mig es desvetllava.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n’estava.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Dies fa que parla poc
i cada nit s’agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d’alba.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l’asfalt d’una volada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

Els que truquen resten muts,
menys un d’ells, potser el que mana,
que s’inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l’estudiant és mort,
n’és mort d’un truc a trenc d’alba.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?